Els Jardiners de la Terra
····································································································································
Abans que arribessin els colonitzadors portuguesos, el Brasil ja existia, no amb aquest nom, però el territori ja era habitat per més de 5 milions d’Indígenes que formaven 900 nacions distintes i parlaven més de 900 dialectes. Avui en dia, al Brasil, en queden menys de 200.000, repartits en 180 nacions, que parlen 180 dialectes. Ja veieu tot el que ja s’ha perdut.
Però, tot i així, encara avui existeixen unes 50 tribus que no saben ni què és el Brasil, ja que no han tingut cap mena de contacte amb l’exterior.
Tot i els 500 anys de contacte dels Indígenes amb l’home blanc, i haver incorporat noves tecnologies i nous hàbits, els pobles tradicionals indígenes, al Brasil i en altres parts del món, aconsegueixen mantenir una connexió amb l’Esperit Sagrat, tenen la capacitat de traslladar el temps i els límits físics de la realitat. Diversitat i unitat en el principi de la Tradició.
Per entendre els indis es necessari obrir les portes tancades dins de cadascú de nosaltres, per poder retrobar la simplicitat, la innocència perduda, la solidaritat, el color i la música, i en aquesta retrobada, detall a detall, risc a risc, apareixerà el cos de l’home en la seva plenitud, plantat al cor de la naturalesa.
No tenim la pretensió de fer un curs sobre cultura indígena, però sí de parlar-vos una mica d’aquesta gent, que al meu entendre, són tan savis: viuen intensament el present, gaudeixen de la vida i han sabut conviure des de sempre en total harmonia amb la natura. Per això aquest títol: Els Jardiners de la terra.
Hauríem de mirar d’aprendre d’aquesta relació de cura i respecte que els Indis tenen amb la terra, les plantes, els animals i, qui ho sap, potser ens estalviaríem tants desastres ecològics...
L’espectacle és un recull de sis contes/llegendes de les tribus indígenes Karajás, Kuicurus i Yanomamis de l’Amazònia brasilera, explicades en un llenguatge simple i directe. entre una llegenda i l’altre fem comentaris de com viuen, com es vesteixen, com passen de generació en generació les seves tradicions, creences i costums. Pintem el pùblic com es pinten la tribu de qui expliquem la llegenda i es transformem en un Pajé i la seva tribu, així estem preparats per anar a l’Amazònia i entrar en un món, que no sabem que encara existeix. El públic ens ajuda a explicar el conte, fent sons d’aigua, d’ocells, de pluja, de vent, cantant o ballant, en fi, participant de l’espectacle, posant-se per un moment en la pell d’un indígena.
Explicarem quatre llegendes de les tribus Karajás:
· La primera explica la “creació del món” per l'heroi mitològic Kananciué.
· La segona “la conquesta de Maheíco”, conta com Kananciué va quedar parat amb la transformació dels peixos aruanã en éssers humans, sobretot va quedar fascinat amb la gent!... es va apropar a la terra i es va enamorar d'una dona, una indígena, la Maheíco.
-
· La tercera es diu “En busca dels astres”, que continua l'anterior, explica com el “voltor rei”, l'encarregat de posar els astres al seu lloc, es va quedar amb el Sol, la Lluna i les Estrelles per guarnir-se i tornar-se blanc i maco.
· La quarta, parla del fi del món, o el fi dels Inãs-Són-Wéra, explica com Kananciué castiga els Inãs per que ells van oblidar els seus Herois Mítics.
· La cinquena és de la tribu Kuicurus, i és una altra versió de la creació del món.
· La darrera és de la tribu Yanomamis que ens explica també la fi del món.
- · Apropar la cultura indígena i la seva situació social al Brasil als nens mitjançant contes.
- · Mostrar una forma de vida ecològica i sostenible als més petits en el seu llenguatge.
- · Generar curiositat envers altres cultures i formes de vida diferents a l’occidental de forma lúdica incentivant la participació dels infants.
- Instrumentació: guitarra, percussió i veu.
- Duració: 60 min. aprox.
- Dirigit a: P3, P4, Primària, ESO i Batxillerat.
